Fou una de les tardes top vital del viatge, ni mes ni menys. Vam arribar al Valle de la Luna a cavall de vicicleta, per part meva era la tercera que portava i va ser la tercera que vaig trencar, aquest cop va ser el pedal. Sort vam tindre de trobar bona gent i gracies a les ferramentes d'ells l'avaria no va ser tan greu, tot i aixi per arribar a l'hostal els van haver de tocar al terra. L'essencia de la situacio ens la va presentar el vespre, tot just quan els guardes ens volien fer fora. Sense fer cas, al contrari de com ens han ensenyat els nostres pares, vam continuar buscant allo que presumiblement estava prop, els etels. Nomes ens va caldre un petit turo ple de terrossos de sal. All{i d'alt la nit ens va atrapar i compartit amb una bona conversa veiem els estels caure i escoltavem la terra tot esperant els cruixits degut de les plaques de sal en contreures.
The web's original travel blog
