'Ora et labora' al monestir Deir Mar Mussa

Trip Start Mar 29, 2009
1
10
100
Trip End Jan 09, 2010


Loading Map
Map your own trip!
Map Options
Show trip route
Hide lines
shadow
Where I stayed
Deir Mar Mussa

Flag of Syria  ,
Sunday, April 12, 2009

Aquest es un dels altres llocs que no figuren en la meva guia ni tampoc en els meus plans de viatge originals, pero del que n'he sentit parlar forca be, i al final he decidit prescindir d'anar a Palmyra (mes runes gregues, o eren romanes?) i canviar-ho per passar un parell de nits al monestir Deir Mar Mussa a mig cami entre Hama i Damasc. El monestir es originariament del segle X o XII (els frescos de l'esglesia son bastant interessants) pero va estar abandonat durant forca temps. Cap alla el 1980 un monjo italia va reprendre l'activitat religiosa amb un reduit grup de monjos i monges tan catolics com ortodoxos, tan d'origen europeu com siria. La seva particularitat es que es dediquen a intentar canviar el missatge de conflicte de civilitzacions pel de dialeg de civilitzacions. Aixo li ha fet guanyar bastant respecte entre la comunitat local que suporten la seva proposta, i no es estrany veure forca turistes locals tan cristians com musulmans. Per als motxillers, es un indret comode ja que es possible passar-hi una temporada (un dia, dos dies, una setmana, uns mesos) amb l'allotjament i el menjar inclosos. La unica cosa que s'ha de fer es col.laborar amb les tasques diaries de la comunitat (rentar plats, fer la bugada, servir te o cafe als turistes, ... Despres de veure com la gent literalment es baralla per rentar la vaixella o parar taula, decideixo agafar una bossa i recollir la brossa llencada pels turistes en el trajecte de pujada cap al monestir). Com a tot monestir, s'hi ofereixen serveis religiosos (assistencia opcional) pels matins i sessions de meditacio per la tarda. Jo, com a bon ateu, tan sols assisteixo a les sessions de meditacio.

Hi arribo diumenge de Pasqua, despres de canviar de microbus mitja dotzena de vegades i de tenir un altre enfrontament amb els taxistes que es dediquen a confondre al turista i a donar-li direccions equivocades (M'agradaria parlar de les seves reduides capacitats aritmetiques a l'hora de sumar i tornar el canvi, pero aixo m'ocuparia un post sencer). Hi ha forca gent que ha vingut especialment a passar uns dies al monestir. A primera vista, no dona la sensacio que sigui un indret de recolliment espiritual. La gent es extremadament amable i atenta, amb un somriure sempre present a la cara (sembla una mica malaltis). M'allotgen en una cabana amb tres matalassos al terra. Es una mica esparta, pero per un parell de nits no em fa res.

De la gent amb qui parlo durant la meva estada n'hi ha de tres classes. Primer, els que formen part de la comunitat religiosa. El mes interessant es observar al monjo italia que va iniciar la comunitat. Es dedica a xerrar tota l'estona, ara amb un, ara amb un altre, tot i explicant les intencions a l'hora de refundar el monestir i la problematica en la desinterpretacio del dialeg de comunicacions pels mitjans de comunicacions tan occidentals com sirians, interessats en fer creixer aquesta confrontacio. Es el pare espiritual de la comunitat, pero com que es dedica a xerrar amb tothom, l'hi queda poc temps per posar ordre entre els demes monjos i resta de visitants. Aquest es el rol de la monja-sargento, que no para d'anar amunt i avall, i malgrat ser una cristiana devota i segurament una persona meravellosa, jo despres de 48 hores n'acabo una mica carregat.

Segon, els motxillers que venen aqui a passar una temporada i disfrutar de les espectaculars vistes, les possibilitats per fer algun recorregut a peu pels nombrosos senders, per fruir de la tranquilitat i el silenci (que en aquest pais es complicat ja que sempre dorms al costat d'una mesquita que es posa a cantar a les 4:30 del mati), per fer una aturada en el ser viatge, per les possibilitats d'allotjament i menjar gratuit, ... Hi ha un munt de raons per venir aqui, nomes n'he llistat les meves evidents. Els motxillers son normalment agnostics o ateus aixi que ni atenen a missa ni a meditacio, pero malgrat tot troben l'indret tan acollidor que n'hi ha que s'hi queden setmanes (jo els entenc, aixo d'anar amb la motxilla amunt i avall es realment esgotador i el monestir t'ofereix la possibilitat de tenir un tan anhelat campament base sense haver de plantejar-te cap a on has d'anar, que has de visitar, quina es la millor combinacio de transport public, ...). Jo no crec que estigui en el moment del viatge en el que m'interessi reposar un parell de setmanes en un mateix indret. Pero entenc que al caps d'uns mesos el desgast sigui considerable i s'hagin de fer unes vacances dins de les vacances.

Tercer, els residents espirituals. Hi ha els catolics fervents (no es sorprenent que la majoria siguin de nacionalitat italiana o polonesa), pero com que jo no acabo de compartir les seves creences, doncs els trobo poc interessants. Els millors son aquells que intenten trobar algun sentit a la vida (no en la seva en particular sino en general). Normalment son persones amb un passat hippie que no tenen un credo definit i que porten anys viatjant fins que en un moment donat han aturat el seu viatge personal per iniciar-ne un d'espiritual i intentar trobar o donar un sentit a la vida. Es forca interessant parlar amb ells, i t'acaben contagiant una mica les seves ansies per buscar un sentit enmig de tot aquest desordre.

Al final, el parell de dies que em passo a Mar Mussa se'm fan una mica curts. M'hagues agradat quedar-m'hi un parell de dies mes per acabar-ho d'assimilar, pero vaig amb una mica just de temps i encara em queda per visitar Damasc i Israel.

   **************************************************************************

This is another one of those places that were not in my initial plan nor in my guide, but I decided to include it after hearing good things about it. So I decided to skip Palmyra (more ruins) and to spend instead a couple of nights at Deir Mar Mussa monastery somewhere between Hama and Damascus. The monastery, originally from the X or XII century, was abandoned for a long period of time until the 1980s when an Italian monk decided to refund it with a small community with both monks and nuns, both catholics and orthodoxs, both Syrians and Europeans. The special thing about it is that they are trying to change the message of conflict of civilisations for a dialogue of civilisations one. This has won them the respect among the local community that support their quest, and it is not strange to find local tourists, both Christians and Muslims, spending the day at such place. For backpackers, it is a convenient place where it is possible to spend some time (from a day to several months) having accommodation and food included. They only ask to collaborate in the daily communal tasks (washing dishes, doing the laundry, ...). Like any other monastery, they offer religious services (attendance is optional) every morning and meditation sessions every afternoon before dinner. As I am an atheists, I only assist to the mediation ones.

I get there on Easter Sunday after changing buses half a dozen times and having a small confrontation with taxi drivers that tried to confuse me giving me wrong directions (I like to talk as well about their reduced arithmetic capabilities but that deserves a post on its own). There is quite a lot of people that have especially come to spend some days at the monastery during Easter. It doesn't seem to be a place for spiritual retreat. People is extremely kind and nice, always ready to smile. They show me the hut where I will be spending a couple of nights. It looks rather spartan.

One can distinguish three sort of residents in the monastery:

Firstly, the people that integrate the religious community. The most interesting is the Italian monk (sort of the spiritual father) that keeps talking all day long with everyone, explaining his intentions when refunding the monastery and the problems in the misinterpretation of the dialogue of civilisations by both western and Syrian media more interested in having a confrontation between both societies. Because he talks so much, he has little time to arrange for more down to earth activities. This is the role of the bossy-nun that runs up and down telling people what to do, and despite of being a wonderful christian person, she gets on my nerves after 48 hours.

Secondly, the backpackers that come here to spend some time and enjoy the great views and silence, the possibilities of doing some treks, to take a rest from their journey, ... There are a millions reasons to stop by, I just listed the most obvious ones. Backpackers are normally agnostics or atheists, so they don't attend mess nor meditation. Nevertheless, they found it such a great place that it is not rare to find people who have already been here for several weeks (more likely in the search of a little break within their trip). I sort of understand them, but as I have just started my trip, I don't feel the urge to to have a break at the moment.

Thirdly, the spiritual residents. There are christian ones (not surprisingly most of them are Italian or Polish), but far more interesting are those who try to find a meaning in life (not in their particular one but in a general perspective). They tend to come from a hippie background that don't have strong religious beliefs and that have spent too many time traveling until one day when they decided to put the journey on hold and try and initiate a spiritual one in order to find a meaning in life. It is amazing talking to them, and they end up transmitting you the need to find some sense among all this chaos.

At the end, the couple of days I spent in Deir Mar Mussa seem too short. I would have loved staying here longer but I have to head to Damascus and then to Israel.
Slideshow Report as Spam

Comments

sabille
sabille on

HOLEE
Hola Toni!!
un es mor d'enveja cada cop que llegeix el que fas!!

Per aquí de moment sense novetats. Avui ha arribat la mare del Dani d'Argentina per quedar-se un mes amb nosaltres i conéixer la seva neta. Ha vingut carregada de robeta i coses.
Demà segurament vingui el teu cunyat Jordi a portar-nos el canviador. Ens deixen el cambiador i el bressol.
Bé, ja veus, encara no ha nascut i només em refereixo a ella!!!.
Sandra i Dani, el Clot, Barcelona.

petons

consol
consol on

Laborare et ligare...
Tonino, ja sé q estàs aquí meditant i orant i tot això, però m'ha semblat veure gent 'interessant' a les teves fotos....amb qui no m'importaria 'viatjar' una temporadeta...
Per cert, molt home i poca dona, no?

manelnavarro
manelnavarro on

Lectura entre línies
Ai, Toni.
Que m'ha semblat llegir entre línies que t'estàs reconvertint a no sé molt bé quin espiritualisme ... (i no parlo del Consolicisme aquell).
Aquí acaba de començar a ploure dos minuts abans de l'hora de plegar. Quins collons!
Pel que fa a tu ... a on 'anem' ara?

monipenny
monipenny on

Conversions
Les imatges del monestir impressionants...ara que amb aquestes habitacions per hostes 'arreglás pero informales' no sé si convertiran molta gent a la 'causa' que professin...l'esperitualisme es molt maco però quan fa mal la carcanada....

Bé suposo que desde la nostre boja dinàmica urbana les coses es veuen diferents...

Nosaltres hem passat a l'acció i hem agafat bitllets amb els nens per trobar-nos tots plegats a Jerusalem (ens faràs un cangur oi?) per cert vens a l'aeroport o t'esperem al mur de les lamentacions ?



és broma....

annamarsal
annamarsal on

I agree
Coincideixo amb la Consol... les 'vistes' són molt bones...

pilarselga
pilarselga on

Hola amics!!!
Una forta abraçada per tots els que també esteu enganxats al Toni, en especial als que conec personalment,Consol,Oscar,etc... perquè poc a poc s'hi anirà enganxant tothom.
Quin viatge més guapo que s'ha preparat el Toni, i m'agrada que per més programat que ho tingui l'hi sortin lloc imprevistos tan guapos com aquets monestir. Endavant i fes-nos moltes 'dentetes'.Muakssss

consol
consol on

Toni, per on pares??
Hola Pilar!!
Hola a tothom....començo a pensar q el Toni s'ha cansat del seu blog, perquè ja fa uns dies q no en sabem res.
De fet, deia que marxava, suposo q ja deu estar a Damasc o Israel...ens haurem d'acostumar a estar dies sense notícies, perquè amb aquest super-viatge, més d'una vegada no tindrà connexió o estarà cansat per escriure...
Toni, esperem el proper post, no triguis gaire!
Pensa que els que no viatgem vivim les aventures del teu blog com a pròpies!!

tonicastells
tonicastells on

Re: Toni, per on pares??
Hola,
soc a Jerusalem. No he tingut gaire temps per connectar-me a internet des que vaig sortir de Siria. Aqui em surt a 3 Euros/hora i aixo per a un motxiller es tota una fortuna. De fet, estic tan esgotat despres de caminar amunit i avall per aquesta ciutat q no em veig amb cor per escriure res al blog. De totes maneres, dilluns q ve crec q tindre forca estona per treballar-hi ja q tinc un vol a Hong Kong a les 2 AM i intentare aprofitar el temps per pujar les fotos i escriure uns quants comentaris.

No passis ansia,
Toni

eduardvila
eduardvila on

Oh! Jerusalem
Hola Toni,
Ja comences a tenir petites joies fotografiques en el post, qui sap potser deixes endarrera els 5 anys de carrera i tires el cv al National. Per cert, espero que per Israel hagi anat tot bé, un de la feina va anar-hi fa poc i tots estan obsessionats per la seguretat, quasi el tracten de terrorista.
Cuida't

Add Comment

Use this image in your site

Copy and paste this html: