Acomiadant Laos

Trip Start Sep 21, 2012
1
13
21
Trip End Dec 23, 2012


Loading Map
Map your own trip!
Map Options
Show trip route
Hide lines
shadow

Flag of Lao Peoples Dem Rep  ,
Thursday, November 1, 2012

Els últims dies a Laos es van caracteritzar per la improvització, no és que no vulguessim planificar, és que no ens deixaven. La nostra idea principal era anar cap al nord, a visitar poblets per fugir de les rutes turístiques (ara ja sabem perquè no hi ha ni un guiri, perquè no s'hi pot arribar).

La primera parada va ser Nong Khiaw, un petit poble entre muntanyes, atravessat pel riu Ou. Un lloc ideal per descansar i passejar enmig d'una immensitat de natura. Com a tot arreu de Laos, hi havia una cova per visitar (pagant, és clar), on no vam entrar. 
La nostra idea era anar al nord-oest, però va resultar que el bus no sortis per falta de passatgers (no som tan importants, encara). En cinc minuts vam canviar de plans per anar a un altre lloc al Nord, però tampoc hi havia autobús. Ens van dir que hi podíem anar amb una barqueta, així que vam córrer a l'embarcador, però la nostra barca havia marxat feia deu minuts. Canvi de plans número 2, decidim anar amb barca a un lloc més proper i barat, compartint barqueta amb més viatgers (la barca local també havia marxat ja). Després d'un passeig d'una hora per les calmades aigües del nord, enmig de muntanyes càrstiques, búfals d¡aigua i algun pescador, vam arribar a Muang Ngoi Neua.
Muang Ngoi Neua és un poblet on només s'hi pot arribar amb barca, amb pràcticament només un camí de sorra com a carrer principal, i on només hi ha electricitat de sis del vespre a nou de la nit. En resum, un lloc ideal per desconnectar mentre et balancejes a l'hamaca del teu bungalow, tot observant la posta de sol i sentir l'aigua del riu com corre. 

Vista la impossibilitat d'anar més al nord, ens vam dirigir cap a l'est, a Sam Neua, per a passar els dos últims dies abans de creuar la forntera. Sam Neua és un poble més aviat lleig, l'únic que té de bo és la seva situació propera a la frontera i a les coves de Vieng Xai, on preteníem anar. Aquí és on la llei de Murphy entra en joc, en el seu màxim esplendor. Resulta que les a les coves de Vieng Xai (on els laosians es van amagar durant la guerra, creant una comunitat, dins la roca), només s'hi pot entrar amb una visita guiada (n'hi ha dos al dia) o amb un guia, que pot estar massa ocupat dinant i no tenir temps per a tu. Malhauradament, aquesta informació no la vam obtenir fins arribar allà, ja que un dia l'oficina de turisme estava tancada, i aquell mateix matí, la informació va ser tan útil com si no hi haguéssim anat. Així doncs, després de perdre un bus i esperar dues hores pel següent, ens vam trobar a Vieng Xai, sense guia i amb poques opcions per veure les coves. Una opció era esperar el torn de tarda, fer la visita i quedar-nos a dormir. Opció descartada perquè no teníem cap mena d'equipatge, havíem pagat la nit a Sam Neua, i l'endemà teníem el bus ben d'hora al matí per creuar cap a Vietnam. L'altre opció era fer la visita per la tarda, estar menys estona, i intentar tornar. El bus només passa quan hi ha suficient gent, amb la qual cosa, a partir de la una del migdia, la probabilitat baixa en picat, així que l'home de l'oficina ens va dir que provéssim de fer autoestop, opció arriscada tenint en compte la poca quantitat de cotxes, per no dir nul·la, que passaven per la carretera. Així doncs, vam decidir que la nostra visita a Vieng Xai seria ràpida, i tot i així no sabíem ben bé com tornar. Finalment vam poder tornar amb una parella de guiris que havíen llogat un songthaew per fer la visita pel seu compte. 
Seguint amb la bona sort que ens havia acompanyat durant el dia, vam decidir rentar roba, pensant que s'assecaria per l'endemà. Què optimistes... 
Slideshow Report as Spam

Use this image in your site

Copy and paste this html: