Bicicletes, postes de Sol i hamaques
Trip Start
Sep 21, 2012
1
8
21
Trip End
Dec 23, 2012
Where I stayed
Sunset View, Don Det, Si Phan Don
Després de tants dies agafant autobusos, vam decidir que uns dies de relax al sud del país no ens anirien pas malament. Així, ens vam encaminar cap a Si Phan Don, o més internacionalment conegudes com les 4000 Illes del Mekong.
Ens vam allotjar a Don Det, que tot i ser una de les mes visitades per turistes, encara conserva un caire rural que li dóna molt encant: no hi ha camins asfaltats, la gent viu tranquilament treballlant al camp, no hi ha botigues i els transports principals són la barca i la bicicleta.
Ens hi vam estar un parell de dies, gaudint de la posta de sol des de les hamaques del nostre bungalow, a la vora del Mekong. A part de descansar, també vam treure temps per caminar per tota la illa i llogar unes bicicletes per creuar a la illa del costat, Don Khong. Allà hi ha unes cascades i el que els locals consideren una "platja", que venen a ser uns 5 metres de sorra on et pots banyar, això sí, cal vigilar i no caure en una de les trampes mortals que hi ha a la zona (altrament conegudes com a sorres movedisses).
Després del merescut descans i dels idílics passejos en bicicleta, vam encaminar-nos cap a una visita més cultural. Així, vam arribar al poble de Champasak, encara a la vora del Mekong, on hi ha les runes del temple Wat Phu Chamasak de l'època Khmer.
Fins ara, podem constatar diverses característiques de la vida a Laos:
Ens vam allotjar a Don Det, que tot i ser una de les mes visitades per turistes, encara conserva un caire rural que li dóna molt encant: no hi ha camins asfaltats, la gent viu tranquilament treballlant al camp, no hi ha botigues i els transports principals són la barca i la bicicleta.
Ens hi vam estar un parell de dies, gaudint de la posta de sol des de les hamaques del nostre bungalow, a la vora del Mekong. A part de descansar, també vam treure temps per caminar per tota la illa i llogar unes bicicletes per creuar a la illa del costat, Don Khong. Allà hi ha unes cascades i el que els locals consideren una "platja", que venen a ser uns 5 metres de sorra on et pots banyar, això sí, cal vigilar i no caure en una de les trampes mortals que hi ha a la zona (altrament conegudes com a sorres movedisses).
Després del merescut descans i dels idílics passejos en bicicleta, vam encaminar-nos cap a una visita més cultural. Així, vam arribar al poble de Champasak, encara a la vora del Mekong, on hi ha les runes del temple Wat Phu Chamasak de l'època Khmer.
Fins ara, podem constatar diverses característiques de la vida a Laos:
- Les 7 del matí a Laos són com les 10 del matí a Barcelona: els galls ja fa hooooooores que canten, la gent està hiper-activa i tot sembla que faci hores que funciona.
- Nota: els galls a Laos no canten quan es fa de dia. Comencen a cantar a les 3.30 o 4 de la matinada, quan encara és fosc (molt fosc).
- El temps d'espera mitjà per a què et serveixin un àpat és d'una hora.
- Mai saps si les botigues i restaurants estan oberts: tot està al seu lloc però mai no hi ha ningú.
- Nota: si hi ha algú, està estirat a una hamaca, i et parlarà des d'allà. Si de cas, després de 4 o 5 minuts ja es mourà.
- A les 6 de la tarda ja és de nit, i tot tancat.
- Les 10 de la nit a Laos són les 4 de la matinada a Barcelona.


