Creuant fronteres

Trip Start Sep 21, 2012
1
7
21
Trip End Dec 23, 2012


Loading Map
Map your own trip!
Map Options
Show trip route
Hide lines
shadow
Where I stayed
noknoi GH

Flag of Lao Peoples Dem Rep  , Champasak,
Tuesday, October 9, 2012

Ja no som a Tailàndia! Però tranquils, estamos al Lao (broma fàcil).

Fa uns dies vam creuar la nostra primera frontera a peu. Vam agafar un bus des d'Ubon Ratchatani que anava directe a Pakse, ja a Laos. Al bus esperàvem trobar-nos a més guiris que anessin tan perduts com nosaltres, però només vam veure asiàtics que no sabem si eren tailandesos, laos, filipins o què. Al final va resultar ser més fàcil del què pensàvem: baixar del bus, anar a una finestreta, t’envien a l’altra, baixes per un túnel, puges el túnel, camines un tros de terra, la gent t’intenta vendre coses però no saps en quina moneda pagar-les, i al final arribes a una finestreta on pagues uns quants dòlars i et posen l’enganxina de colors al passaport.

Amb tot, no va ser un pas difícil, estava tot molt guiat. Vam identificar un cap ros al bus pertanyent a un noi australià, de manera que ja no érem les úniques blanques en tierra de nadie, algú més parlava anglès i a més tenia experiència creuant fronteres.

Vam arribar a Pakse i vam regatejar amb el primer sangthaew laosià amb moneda tailandesa. L’australià va decidir que ens acompanyava i vam mirar de buscar un allotjament Bueno Bonito Barato.

Un cop instal-lades, com ens va agradar això de tenir enganxines noves al passaport, vam anar al consulat vietnamita, a fer-nos el visat pel nostre proper destí. Un cop acabats els tràmits, vam passejar pel poble, ens vam perdre, ens vam trobar i vam comprar els billets per anar a Don Det, a Si Phan Don (les anomenades 4000 illes del Mekong, al sud del país). Resulta que l’agència on vam comprar el bitllet és alhora una ONG-escola-internet cafè, i l’home ens va convidar aquella mateixa nit a celebrar un aniversari. Total, que vam acabar la primera nit a Laos bevent Beerlao amb un francès que porta 9 anys vivint a Pakse treballant de mestre d’anglès, un italià que acabava d’arribar i venia a fer el mateix, el nostre col·lega australià, l’home a qui i havíem comprat els billets, i la pobra noia que feia anys i que no parlava una paraula d’anglès, però que no parava de somriure i omplir-nos els gots amb cervesa i gel (sí, li posen gel a la cervesa). Com a resultat de la nit, ara sabem dir "gràcies" i “adéu”, tant si som les que marxem com si ens quedem. 
Slideshow Report as Spam

Use this image in your site

Copy and paste this html: