Acomiadant Tailàndia

Trip Start Sep 21, 2012
1
6
21
Trip End Dec 23, 2012


Loading Map
Map your own trip!
Map Options
Show trip route
Hide lines
shadow
What I did
Phrae
Ubon Ratchatani

Flag of Thailand  ,
Saturday, October 6, 2012

Els nostres últims dies a Tailàndia van ser bastant rutinaris. Llevar-nos d'hora per agafar un bus d’unes 5-6 hores, arribar a una ciutat nova, buscar una guesthouse, passejar per la ciutat, sopar i a dormir.

Vam recórrer de Nord a Sud-est del país en 5 dies i sobre quatre rodes. Vam deixar Chiang Saen en direcció Chiang Rai, on vam dirigir-nos al Temple Blanc (a uns 12 km al Sud). Tot just baixar del bus, i com no podia ser d’una altra manera, va començar a ploure a bots i barrals. La situación era bastant còmica: les dues amb les motxilles grans, motxilles petites, una bossa amb menjar, una bossa amb el paper de vàter i posant-nos els impermeables a corre-cuita. Vam trobar un restaurant a prop on vam poder dinar i deixar les bosses mentre visitàvem el White Temple. És un temple diferent de la resta, tot blanc, amb escultures una mica macabres i unes pintures a dins bastant curioses (hi havia unes torres bessones dibuixades, entre elements com el Michael Jackson, en Doreamon, la Lara Croft o unes converse). Després de la ràpida visita, vam anar de nou a l’autopista per poder seguir el nostre camí (val a dir que no hi havia cap parada de bus, simplement havíem d’esperar que passés un i parar-lo). No portàvem ni 30 segons quan va tornar a començar a ploure a saco i un cotxe es va parar al nostre costat i va sortir una noia: Where you go? Phayao vam dir Oh! Phayao phayao! I va fer una senyal perquè pugéssim al cotxe. Com un àngel caigut del cel, el seu marit va sortir del cotxe a agafar-nos les maletes i vam pujar al cotxe, on vam veure que no es tractava només d’una parella jove sinó que els acompanyaven 2 amics més. Total que ens vam trobar 6 persones en un cotxe, on ningú tenia quasi idea d’anglès i només fèiem que somriure’ns els uns als altres. Com que vam arribar més aviat del que esperàvem, vam decidir agafar una minivan per arribar a Phrae, i així avançar quilòmetres. Aquest viatge es va caracteritzar per una repetició massiva de cançons de karaoke tailandès durant dues hores i mitja, on vam aprendre que els tailandesos són bastant radicals amb els tema dels mals amors fins al punt d’arribar a segrestar i assassinar, això sí, amb melodies romàntiques, d’aquestes que fan saltar les llàgrimes. Phrae va ser tot una experiència: tot i que vam arribar a les 6 i poc de la tarda, ja era fosc i ens corria pressa trobar un hostal. La ciutat era bastant petita, ningú parlava anglès i la guesthouse on volíem anar va resultar estar tancada. Vam aconseguir arribar a un night market amb una mica més de vida i ens vam trobar una noia que parlava anglès i volia aprendre espanyol, que va decidir convèncer una amiga per portar-nos en moto a un hotel proper (motxilles incloses). Els hi ho vam agrair de tot cor, però l’hotel era massa car i vam seguir buscant fins a trobar un lloc que ja sigui per esgotament desesperació, ens va fer el pes.  

La resta de dies van ser menys anecdòtics. Vam agafar busos de tots colors i formes, buits i plens, fins arribar a Ubon Ratchatani. Vam passar per Phitsanulok, una ciutat més gran on vam fer alguna visita a un parell de temples: un amb un encant especial per estar rodejat d’un mercadillo, o un altre on pujar i baixar tres vegades unes escales d’un arbre sagrat et pot donar bona sort.

La nostra següent parada va ser Khon Kaen, una altra ciutat amb la peculiaritat de tenir un llac, on al vespres s’organitzaven  classes d’aeròbic thai style.

Finalment va arribar a Ubon Ratchatani, la nostra última parada abans d’entrar a Laos. Vam passar-hi un dia de relax i ens vam regalar un bon llit per preparar-nos pel nostre proper país.
Slideshow Report as Spam

Use this image in your site

Copy and paste this html: