Fugint del caos...

Trip Start Sep 21, 2012
1
3
21
Trip End Dec 23, 2012


Loading Map
Map your own trip!
Map Options
Show trip route
Hide lines
shadow

Flag of Thailand  ,
Friday, September 28, 2012

Cansades del caòtic Bagkok, fugim del trànsit de la capital per anar cap al nord. Tot i ser la segona ciutat més important del país, és molt més tranquil·la. 
La nostra joventut ens permet passar 2 hores d'espera i 14 hores en un autocar (que els tailandesos consideren VIP, i que inclou l'aire acondicionat a tope amb goteres incorporades) gairebé sense dormir. 
Caminem per tot el centre antic amb les motxilles a l'esquena a la recerca de la Guesthouse més barata. Tot i estar menys cèntrica, té bon ambient i el nostre pressupost no ens permet ser gaire exigents.
A la tarda anem a fer la ruta obligada de temples de Chiang Mai. Hi ha temples de tot tipus: uns més antics i fotogènics, i altres més cuidats i ornamentats. Ens quedem en un d'aquests per fer petar la xerrada amb alguns monjos. En alguns temples, certs dies de la setmana pots anar a parlar amb monjos per fer una mica d'intercanvi cultural, i així ells poden practicar anglès
Parlem amb 3 monjos que no deuen tenir més de vint anys. Al principi és una mica estrany, ningú sap què dir o per on començar... Però aviat establim una conversa sobre la seva cultura, rutina, per què van decidir ser monjos, i passem fàcilment d'un tema a l'altre. És curiós com gent de més o menys la teva generació pot tenir unes idees i una vida tant diferent. Un voldria viatjar a París, ser bussinessman, i tenir una cafeteria al centre de la ciutat. L'altre no ho té clar, riu molt i voldria anar a la India i conèixer el país on va néixer tot allò que li ensenyen al temple...
Tornem a la Guesthouse, sopem ràpid, i anem cap al Night Bazaar. Passegem entre paradetes de bolsos, imitacions, joieria i menjar, i acabem deixant-nos portar per la olor de pancakes acabats de fer i ens donem la recompensa dolça del dia.

L'endemà ens llevem d'hora per fer una visita al punt més alt de la ciutat, on hi ha el temple de Doi Sutep. Després de trobar un conductor disposat a portar-nos per un preu decent, just a la última corba abans d'arribar, el cotxe decideix que no tira més. El pobre conductor no parla res d'anglès i ja no sap què fer, comença a ploure i el trasto no tira ni amunt ni avall. Per sort, apareix un altre conductor (que parla encara menys anglès) que ens recull sense creuar ni una paraula amb nosaltres. El show comença després, quan preguntem quant hem de pagar, a qui i a on volem que ens deixi de tornada... Al final, però, sempre hi ha algun traductor espontani pel voltant.
Doi Sutep en sí no té gaire, però fa gràcia pujar les escales que t'hi porten i les vistes des de dalt són maques.
Anem prou ràpides amb la visita i ens dóna temps a arribar a l'estació d'autobusos i agafar l'últim bus cap a la nostra següent destinació.
 
Slideshow Report as Spam

Use this image in your site

Copy and paste this html: