L'Eivissa rural travessada sota el sol
Trip Start
Apr 09, 2012
1
3
4
Trip End
Apr 13, 2012
Where I stayed
Hola de nou
les cames no em fan mal (del cul millor no parlar-ne) de manera que arrenco la nova jornada pel que hauria de ser la part més rural d'Eivissa, poca cala i molt d'interior.
Serà tan toscana com diuen ?
El solet escalfa i ho farà massa i tot i el vent acompanya, les distàncies es van fent plàcidament fins a arribar a la cala de Benirràs (veure foto peus) on ja hi trobo una noia respallant-se les dents al costat d'una furgoneta W (que típic) i uns altres pavos que havíen acampat la nit anterior.
La platja no és deserta però no hi ha més de 10 persones, un restaurant de batalla i el típic lounge bar de flipats: un dj a les 11am amb botes camperes, un cambrer que només parla anglès, un altre de català que no s'entera de res i mig litre d'aigua a 2,5€. Que dur ha de ser visitar l'illa a l'estiu :-(
Escalo una muntanya quasi literalment per arribar a port de St Miquel que passo ràpid de llarg i enfilo per un camí de muntanya cap el poble de St Miquel on dinaré al bar del pueblerinus triat i ben triat: el sol escalfa molt, cal amagar-se'n i reposar forces després dels primers 23km
Ara comença la millor part: finques i finques amb garrofers, oliveres, ametllers i alguns bens i/o cabres per carreteres locals desertes, a veure si pujo un video en un parell de dies del tipus ¿te gusta pedalear?
Em creuo una parella d'italians amb els quals despleguem la nostra plurilingüitat amb català, castellà, italià, anglès i mímica ja que ells porten bons mapes però punyetera idea d'on són ni del que volen fer i jo em vaig apanyant amb google maps i alguna pregunta aquí i allà.
La primera mala idea del dia (que pretenciós) ha estat no parar a Sant Mateu on hi he vist dos locals per sopar a la fresca i prendre una copa que hauria visitat si la persona que no m'ha acompanyat hagués vingut. El poble era tan petit que entre pensar a parar o no ja l'havia deixat enrera. Hi tornarem :-P
Acabo la jornada amb un puja-baixa fins gairebé Sant Antoni (ciutat meravellosa per cert) on el descens em fa arribar a 58km/h i trobo l'hostal que us detallo per si hi voleu venir mai en un tris
Avui m'he cremat pel sol, he pedalat 45km i he tastat la piscina de l'hostal que estava tan o més gelada que el mar ahir tarda.
La nit es matarà amb un bar d'aquesta merda de barri on l'hamburguesa val 1,85€ i curiosament no s'indigesta veient guanyar el madrit per 1-4. Els del bar, com no, eren 'vikingos'.
Conclusió: no hi ha res que unes herbes dolces eivissenques no et facin relativitzar. La lliga ens l'endurem igualment ;-)
Òscar.
